Las autoritads svizras online

directamain tar il cuntegn

Dretg d'ierta – tge stat scrit en la lescha?

Sche Vus na faschais nagin testament ed er nagin contract d'ierta, dispona il dretg d'ierta, tge che capita cun Vossa facultad suenter Vossa mort (= successiun d'ierta legala).

La successiun d'ierta legala

Ils ertavels ertan tenor ina successiun ch'è fixada en la lescha. Tenor la successiun d'ierta legala ertan l'emprim il conjugal survivent u la partenaria registrada surviventa u il partenari registrà survivent sco er ils descendents sco ils uffants, ils biadis ed ils sutbiadis.

Sch'i n'èn avant maun nagin conjugal ed / u uffants ertan ils geniturs e lur descendents. Sch'i n'existan nagins geniturs e lur descendents, ertan las tattas ed ils tats e lur descendents.

Sch'i n'èn avant maun nagins dals parents numnads qua survart, survegn il stadi tut la facultad.

Partenaris da concubinat n'ertan nagut tar la mort da la partenaria u dal partenari e n'èn pia nagins ertavels legals. Er tras in testament pon ellas ed els vegnir favurisads mo limitadamain, sch'i ston vegnir observadas uschenumnadas parts obligatoricas (imports minimals tenor il dretg d'ierta) da descendents u da geniturs.

Protecziun da la part obligatorica

La part obligatorica è ina part d'ierta garantida per ils descendents, per ils geniturs, per ils conjugals e per la partenaria registrada u il partenari registrà. Questa protecziun da la part obligatorica na po er betg vegnir privada tras in testament. En in uschenumnà contract da renunzia a l'ierta croda però questa protecziun da la part obligatorica, uschia che l'ertavel futur po renunziar a sia participaziun tenor il dretg d'ierta.  

Sche testaments na resguardan betg las parts obligatoricas, n'èn els betg automaticamain nunvalaivels; els ston vegnir contestads dals ertavels legals cun in plant.

Part d'ierta prescritta da la lescha

La part d'ierta prescritta da la lescha determinescha, co che la partiziun d'ierta tranter las persunas cun dretg d'ierta vegn fatga.

La quota disponibla

Sco quota disponibla vegn designada quella part da la facultad che na suttastat betg a la protecziun da la part obligatorica. Sur da questa part da la facultad po il testader disponer libramain.

Tgi che n'ha nagins ertavels che crodan sut la protecziun da la part obligatorica po disponer da tut sia facultad.